LA INVASIÓ DE BAHÍA DE COCHINOS

Poc després de l’èxit de la Revolució Cubana liderada per Fidel Castro, que va enderrocar el règim dictatorial i pro-capitalista de Fulgencio Batista, un grup d’exiliats cubans establerts a l’estat nord-americà de Florida van preparar una invasió de l’illa caribenya.

Els encarregats d’intentar acabar amb el nou règim cubà van rebre importants sumes econòmiques i força equipaments logístics per part dels Estats Units, país que, llavors sota la presidència del polític demòcrata John Kennedy, havia observat com el nou govern de l’illa, arran d’una profunda reconversió agrícola i la nacionalització de diferents empreses, moltes de les quals de propietat nord-americana, havia causat un estrall en els interessos financers que posseïa a Cuba.

L’intent d’invasió va tenir lloc a la Bahía de Cochinos i l’acció va acabar sent un rotund fracàs, fonamentalment perquè, a diferència del que esperaven, els insurrectes van trobar un escàs suport popular, doncs, com ja havia succeït durant la Revolució, la majoria del poble es va situar al costat del grup liderat pels germans Castro i Ernesto Che Guevara.

La problemàtica va originar un canvi de rumb important del règim de Fidel, que, en un principi, comptava amb una ideologia més aviat nacionalista, però que, davant el perill del poderós veí del nord, va decidir abraçar plenament el comunisme i apropar-se a la Unió Soviètica (URSS), com a garantia de protecció del seu territori.

La primera conseqüència de l’acostament entre Cuba i la URSS va ser la instal·lació a l’estat caribeny de míssils soviètics, fet que va causar una de les pitjors crisis de la Guerra Freda i la possibilitat d’un conflicte de tipus nuclear, tot i que Kennedy i Nikita Khrustxov finalment van poder arribar a un acord i la URSS va acabar retirant els seus aparells, mentre els Estats Units feien el mateix a Turquia. 

A la foto, presoners del règim cubà.