EL CONFLICTE D’ETA

A començaments del decenni dels 60 del segle XX, es va fundar a Euskadi el grup ETA (Euskal Ta Askatasuna), que va suposar el principal assot de l’estat espanyol, tant durant els últims anys de la dictadura franquista com també del període marcat per la transició a la democràcia i amb l’adveniment d’aquesta.

Entre els atemptats que va cometre el grup terrorista durant el franquisme, sense cap mena de dubte el més transcendent va ser el que va acabar amb la vida de l’almirall Luis Carrero Blanco, aleshores president del govern de la dictadura, arran d’un explosiu que va esclatar mentre el seu cotxe transitava per un carrer de Madrid.

Després de la mort de Carrero Blanco, Francisco Franco va tornar a radicalitzar el seu règim, que havia tingut una tímida i quasi imperceptible obertura durant la dècada dels 60, quan van reaparèixer grans accions repressives i resolucions de penes de mort, com la de l’anarquista català Salvador Puig Antich, però al mateix temps, va suposar un duríssim cop per al govern autoritari, que va arribar a la seva fi pocs anys més tard amb la mort del general.

A diferència del que alguns podrien haver-se imaginat, ETA ni va deposar les armes ni va optar per la seva desaparició amb l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol, d’una banda, perquè el grup terrorista, amb el suport del seu braç polític Herri Batasuna, es va radicalitzar encara més sota el comandament de sectors més estrictes, i, d’altra banda, perquè una de les demandes del bloc, la independència d’Euskadi, no va assolir-se.

Catalunya va ser la seu de dos sagnants, salvatges i cruents atemptats de la formació terrorista: el primer, al centre comercial Hipercor de Barcelona, a l’avinguda de la Meridiana, en el que va ser l’acte més mortífer d’ETA, i el segon a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, la capital de la comarca d’Osona, sense oblidar, el línies generals, assassinats com els del jove polític popular basc Miguel Ángel Blanco i del veterà dirigent socialista català Ernest Lluch o llargs segrestos com el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, un dels fundadors del partit d’extrema dreta VOX.

Amb l’adveniment del segle XXI, en un període en què va ser clau la política més moderada del dirigent batasuna Arnaldo Otegi, més tard empresonat, ETA va anar perdent clarament força, fins que la banda basca va anunciar la seva definitiva desintegració.

A la foto, l’atemptat d’Hipercor a Barcelona.