EL COP D’ESTAT A L’IRAN

Poc després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, i en plena paranoia a Occident davant el perill comunista que liderava la Unió Soviètica, va ser proclamat nou president de l’Iran Mohamed Mossadeq, un polític caracteritzat per la seva ideologia esquerrana i socialista.

Algunes de les primeres mesures que va prendre Mossadeq, arran de la seva arribada al poder, van ser la de practicar una reforma agrària i nacionalitzar vàries empreses estrangeres instal·lades al país, sent un cas força especial la de British Pretoleum (BP), que comptava amb el monopoli de distribuir i exportar el cru iranià.

Evidentment, el govern britànic no es va quedar de braços creuats i va cercar recuperar el monopoli del petroli produït a l’estat asiàtic. Si bé és cert que, sota la presidència del demòcrata Harry Truman, els Estats Units no ho van acabar de veure clar, la situació va canviar a l’arribar al poder el republicà i exheroi de la Segona Guerra Mundial Dwight Eisenhower.

Durant el mandat d’Eisenhower, als Estats Units es va viure un període d’autèntica psicosi soviètica, en una època en què tristament va ser cèlebre la comissió creada pel senador ultra-conservador Joseph McCarthy. A més, el nou president nord-americà era assessorat per un secretari d’estat, John Foster Dulles, extremadament anti-comunista i defensor de l’intervencionisme en els afers exteriors.

Finalment, la Gran Bretanya i els Estats Units, amb la direcció de la CIA, van muntar un cop d’estat contra Mossadeq i aquest va haver de cedir el poder al xa Reza Palhevi, que precisament havia estat apartat del tron per l’expresident, que va quedar en arrest domiciliari. Palhevi es va convertir en un dels principals aliats del bloc capitalista durant la Guerra Freda, fins que va ser derrocat per una revolució que acabaria donant la direcció de l’Iran a l’aiatol·lah Rudol·lah Khomeini.

A la foto, una imatge de Mohamed Mossadeq.