LA FRATERNITAT SUD-AFRICANA AMB NELSON MANDELA

Després de molts anys dominats pel règim racista, dictatorial i supremacista de l’Apartheid, la situació va començar a canviar a la República Sud-africana a finals de la dècada dels 80 del segle XX, quan el nou president del país, Frederik Willem de Klerk, molt pressionat internacionalment, sense negar la seva voluntat de modificar les coses, va arribar a un acord amb el líder de la comunitat negra Nelson Mandela, que havia estat 27 anys a la presó.

Quan Mandela va guanyar les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica, molts habitants de raça negra del país esperaven que l’anomenat Madiba donés un important tomb en la situació de l’estat i que portés a terme una profunda venjança contra els repressors, aquells mateixos que l’havien condemnat a cadena perpètua, però el carismàtic líder tenia plans molt diferents.

Amb tota seguretat pensava que la concòrdia, la fraternitat i el respecte entre les diferents ètnies del país era la millor forma d’afrontar el futur, però Mandela també podia ser conscient que, fins llavors, i lògicament a causa de les injustes lleis que havien regit l’estat sud-africà, la riquesa, les inversions i la direcció empresarial havien estat en mans de la minoria blanca. Per tant, el cap del Partit del Congrés Nacional va veure convenient no portar a terme cap tipus de revenja i no passar comptes amb el passat.

Un moment clau de la nova conjuntura de Sud-àfrica va tenir lloc durant la celebració al país de la Copa del Món de Rugbi, un esport que havia estat eminentment practicat només per blancs, que de fet ho seguia sent i que va ser un dels símbols del règim de l’apartheid. Mandela, malgrat tot, va decidir donar suport a un certamen, que va merèixer un llibre de John Carlin i un film de Clint Eastwood, que va acabar amb el triomf dels Springboks, que es van imposar a la final als All Blacks neozelandesos.

Després del pas del Madiba per la presidència del país, nous problemes, però, han tingut lloc a l’estat de l’Àfrica austral: d’una banda, grans índexs de corrupció, i, d’altra banda, les dificultats davant la infecció de la SIDA, sense oblidar que la comunitat negra continua registrant importants percentatges de pobresa, misèria i atur.   

A la foto, De Klerk (esquerra) i Mandela.