LA FUNDACIÓ DE LA CINQUENA REPÚBLICA FRANCESA

La Quarta República francesa, sorgida a la finalització de la Segona Guerra Mundial, va passar per enormes dificultats, com la reconstrucció del país després del desastre del conflicte, la pèrdua de la colònia d’Indoxina, el trist episodi de l’enfrontament de Suez o la contesa que va començar a Algèria, quan aquest país del nord d’Àfrica, en què hi habitaven una gran quantitat de ciutadans francesos, va alçar-se per aconseguir la seva independència.

En plena crisi de l’estat, quan ja havia perdut la regió del sud-est asiàtic, que va derivar cap a quatre nous estats independents, Cambodja, Laos, Vietnam del nord i Vietnam del Sud, va esclatar el gravíssim problema d’Algèria, en què un grup d’independentistes originaris del país magrebí, associats en el Front d’Alliberament Nacional, van rebel·lar-se contra la metròpoli.

A diferència d’altres colònies franceses que per aquell període van aconseguir la seva sobirania, com la citada Indoxina o regions com el Marroc, Tunísia, el Senegal, Mali  o el Txad, també al continent africà, a Algèria hi habitaven un gran número de ciutadans arribats de la metròpoli, anomenats els Pied Noir, que s’hi havien instal·lat plenament i hi tenien allà les seves terres i propietats. 

En un moment d’extrema violència i davant del descrèdit que anava acumulant la Quarta República, els Pied Noir i la societat més conservadora i dretana de França van implorar el retorn al poder de Charles de Gaulle, l’heroi patriòtic de la Segona Guerra Mundial, que va acceptar la proposició, amb la fundació de la Cinquena República, de caràcter eminentment presidencialista.

Tanmateix, en el seu retorn al comandament, De Gaulle es va donar compte que l’afer algerià era insostenible i, davant la gran decepció dels Pied Noir, que van cometre actes terroristes mitjançant grups paramilitars, va atorgar la independència a la colònia, amb el retorn a Europa d’un gran número de francesos que van preferir no romandre al nord d’Àfrica.

Fins el dia de la seva dimissió, poc abans de la seva mort, De Gaulle va intentar desmarcar-se de la influència nord-americana, amb una sortida temporal de l’OTAN; va negar-se una vegada rere l’altra a l’entrada del Regne Unit al Mercat Comú Europeu i va haver d’afrontar les protestes estudiantils i d'obrers dels Fets de Maig, quan França va estar vàries setmanes contra les cordes.

A la foto, una imatge de l'època de De Gaulle.