LA PROBLEMÀTICA DE PALESTINA

Quan va acabar la Primera Guerra Mundial, Palestina, que havia format part de l’Imperi Otomà, desaparegut arran de la finalització d’aquell gran conflicte planetari, va passar a ser regida per l’administració britànica, tal com va succeir amb altres territoris com Egipte o l’Iraq.

L’arribada continuada de població jueva des de diferents països europeus cap a la zona, que es va incrementar de manera notòria després de la Segona Guerra Mundial i el terrible genocidi que va significar l’Holocaust, perpetrat per l’Alemanya Nazi d’Adolf Hitler, va provocar una important desestabilització al Pròxim Orient, que l’autoritat britànica es va veure incapaç de solucionar.

L’administració del Regne Unit, superada pel caos, va decidir finalment abandonar Palestina i atorgar a la comunitat hebrea la possibilitat de crear-ne l’estat israelià, moment en què l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir la partició de la regió en una part jueva i una altra d’àrab, que aquesta última, penso que cometent un error històric, no va acceptar.

A més de les quatre grans guerres entre àrabs i israelians que han tingut lloc des de la declaració de l’estat hebreu, un altre conflicte important va ser la fundació de l’Organització de l’Autoritat Palestina (OAS), que va comptar amb el lideratge del carismàtic militar i polític Iàsser Arafat, quer durant molts anys va tenir, de cara a Occident, la condició de terrorista.

Des de la fundació de l’OAS, hi van tenir lloc enfrontaments i problemàtiques com el de la Guerra dels Sis Dies, l’afer Setembre Negre durant els Jocs Olímpics de Munic, la contesa de Yom Kippur, la massacre dels camps de refugiats de Sabra i Xatila, dues intifades palestines o l’afer dels territoris ocupats de Cisjordània i Gaza, en què la comunitat internacional normalment ha estat molt crítica amb les accions de l’exèrcit israelià, malgrat que aquest gairebé sempre ha comptat amb el vital i important suport dels Estats Units.

Tanmateix, una vegada Arafat va ser acceptat com un interlocutor vàlid i legal per la comunitat internacional, període en què el líder palestí va realitzar un històric parlament a la seu de l’ONU a Nova York, també hi ha hagut intents de pactes de pau amb els diferents màxims mandataris hebreus, sent el més important el que es va organitzar a Oslo amb el primer ministre israelià Itzak Rabin, però aquest va ser assassinat per un nacionalista i fanàtic jueu quan l’acord estava més a prop que mai.

A la foto, una trobada entre Arafat (dreta) i Rabin en presència del president nord-americà Bill Clinton.