L’ORGANITZACIÓ DEL TRACTAT DE L’ATLÀNTIC NORD











Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial i de la desaparició del perill nazi de l’Alemanya d’Adolf Hitler, un altre poderós rival va aparèixer a l’horitzó del món occidental i capitalista, que va començar a encapçalar clarament els Estats Units: la Unió Soviètica (URSS) i el comunisme.

Era un període convuls al planeta, en un moment en què, quan encara no s’havien esvaït els tremends efectes de la bomba atòmica llançada pels nord-americans a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, la URSS va descobrir la fórmula de la mortífera arma i Mao Zedong va aconseguir la victòria per als comunistes a la Guerra Civil de la Xina.

En aquella època d’autèntic terror i gran paranoia a Occident, es va fundar l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), que va tenir com a afiliats països com els Estats Units, el Regne Unit, la República Federal Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, França, encara que Charles de Gaulle va decidir sortir-ne temporalment, o Turquia, estat molt estratègic que compartia fronteres amb la URSS.

Tanmateix, el bloc comunista no va romandre de braços creuats i, sota el lideratge de la URSS, es va fundar el Pacte de Varsòvia, que va integrar també estats com la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Hongria, l’amfitriona Polònia, Romania i Bulgària, tot i que en va quedar al marge la Iugoslàvia de Josip Broz Tito, que va decidir continuar una via de no alineació.

La presència dels dos organismes internacionals de caràcter militar va originar un equilibri de forces que va motivar que les dues potències no s’enfrontessin entre elles o amb alguns dels seus aliats més estrets, però no va evitar la participació dels diferents exèrcits en guerres generades en altres parts del món, de manera molt especial en regions de l’anomenat Tercer Món.

Espanya va entrar de forma polèmica a l’OTAN durant la dècada dels 80, doncs el president socialista Felipe González, després de prometre la no inclusió, va canviar dràsticament d’opinió i, amb la convocatòria d'un referèndum en què va demanar el vot pel si, l’estat espanyol es va convertir en nou membre de l’organisme.


A la foto, una cimera de l’OTAN. 




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

Imagen
El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).   Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plen...
Leer más

EL GRAN SALT ENDAVANT

Imagen
Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant. El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer. Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala ...
Leer más

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA

Imagen
Des del segle XIX, hi havien tingut lloc importants moviments independentistes al subcontinent indi, que al cap d’uns anys va comptar amb la figura emblemàtica, simbòlica i carismàtica de Mahatma Gandhi. No obstant, l’Índia era la joia de la corona de l’Imperi Britànic i aquest no estava disposat a perdre una terra tan preuada.   Ja durant el segle XX, Gandhi havia iniciat una campanya no violenta de desobediència als interessos britànics i, per exemple, va organitzar la Marxa de la Sal per negar-se a comprar aquella que pertanyia als colonitzadors, període en què molts habitants del subcontinent van decidir seguir els passos del Mahatma, però l’exèrcit de l’Imperi va reaccionar amb cruentes repressions. L’esclat de la Segona Guerra Mundial, en què la colònia va col·laborar amb la metròpoli, va suposar un parèntesi en la lluita per la sobirania i la independència, però aquesta va començar de nou arran de la finalització del conflicte bèl·lic, sobretot quan e...
Leer más