EL PERÍODE ESQUERRÀ I POPULISTA D’AMÈRICA LLATINA

Tot i que, tristament, durant uns anys el subcontinent de l’Amèrica Llatina va ser cèlebre per les seves dictadures d’extrema dreta, com van ser els casos de Xile, l’Argentina, el Brasil, el Paraguai o Nicaragua, bastants anys després de la Revolució Cubana, també hi van tenir lloc insurreccions de l’esquerra radical, com en la mateixa Nicaragua o la veïna el Salvador. 

Tanmateix, si bé el govern comunista de Fidel Castro es va mantenir ferm, fins i tot més tard de la caiguda de la Unió Soviètica, la seva gran valedora, el moviment sandinista, després de derrocar la dictadura de la família Somoza, va tenir moltes dificultats pel que fa al règim que va instaurar a Nicaragua Daniel Ortega, molt minat pel grup paramilitar de la Contra, finançat i entrenat pels Estats Units, i va fracassar rotundament en el seu intent d’introduir-se a la veïna el Salvador.

No obstant, bastants anys més tard, ja entrat l’actual segle XXI, hi va tenir lloc a l’Amèrica Llatina una important proliferació de moviments esquerrans, alguns fins i tot de caire bastant radical, crescuts a l’ombra del que va establir a Veneçuela el carismàtic Hugo Chávez, que va tenir una evident influència en els governs d’Evo Morales a Bolívia i Rafael Correa a l’Equador.

Al mateix temps, mentre seguia vigent el poder autoritari dels Castro a Cuba, en un període en què Raúl va entrar pel seu emmalaltit germà Fidel, un Ortega més tou i domesticat tornava a agafar de nou les regnes de Nicaragua i al Brasil guanyava les eleccions el Partit dels Treballadors, mitjançant la figura carismàtica de l’exsindicalista Inázio Lula da Silva, que més tard seria substituït per Dilma Roussef.    

Entre les virtuts d’aquests règims cal destacar una important tasca en l’alfabetització de les capes més baixes de la societat, que en algun cas van veure créixer el seu nivell de vida, tot i que, i aquí es troben els apartats més negatius, en alguns casos, com els de Cuba, Nicaragua o Veneçuela, s’han tractat de lideratges molt autoritaris i amb grans dosis de populisme. 

Actualment, l’esquerra ha entrat en una evident crisi a la zona, doncs amb Fidel ja mort, el règim cubà ha topat amb l’administració nord-americana presidida per Donald Trump, després que Raül arribés a un històric acord amb el seu predecessor Barack Obama; Ortega s’ha caracteritzat per la corrupció i el nepotisme del seu govern, amb diferents i violentes protestes populars; Lula ha estat empresonat i Roussef va ser víctima d’un polèmic cessament i Nicolás Maduro, el successor de Chávez, té nombrosos problemes per mantenir-se al poder.

A la foto, Hugo Chávez.