LA INSURRECCIÓ POLONESA

En una època de distensió entre les dues grans potències de la Guerra Freda, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), encara que l’equilibri s’havia trencat quan aquesta, durant el lideratge de Leonid Breznev, va decidir envair l’Afganistan, a Polònia es va produir una important revolta, encapçalada per l’obrer Lech Walesa, líder del sindicat Solidarnosc.

Molts anys abans, Polònia va ser víctima del tractat que van signar el líder alemany Adolf Hitler i el premier soviètic Josip Stalin l’any 1939, per donar via lliure al cap nazi per envair el país i, posteriorment, repartir-lo amb els soviètics, fet que va provocar l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Una vegada acabat el conflicte planetari, Polònia va quedar com a satèl·lit de l’esfera soviètica i comunista, una vegada van ser eliminats tots els partits i associacions polítiques que poguessin obstaculitzar el nou ordre de les coses, tot i que el profund catolicisme de l’estat dificultava de gran manera la seva inclusió en el bloc socialista europeu.

No va ser gens estrany, doncs, que Polònia fos el primer país en rebel·lar-se contra el poder soviètic, encara que la revolta va fracassar, com poc després ho va fer també la d’Hongria i, al cap d’uns anys, igualment ho faria a Txecoslovàquia l’alçament que va portar el nom de la Primavera de Praga.

Anys més tard, ja durant el decenni dels 80, i quan el polonès Karol Wojtila, exarquebisbe de Cracòvia,  havia estat elegit papa, hi va tenir lloc una nova insurrecció a Polònia, aquest cop encapçalada pel líder de Solidarnosc Walesa, un treballador dels estibadors de la ciutat septentrional i portuària de Gdansk, a la riba del mar Bàltic. 

En un principi, tot i que el president polonès, Wojciech Jaruzelski, va obrir-se a realitzar reformes democratitzadores al país, la pressió de la URSS va obligar el màxim mandatari de l’estat a desdir-se, però el moviment, així com les pressions exteriors i la debilitat de l’estat soviètic, era molt sòlid i, després d’ingressar a la presó, Walesa va culminar la revolució, va fer caure el comunisme i, fins i tot, es convertiria en el nou president de la república.

A la foto, Walesa entre masses.