EL MAIG FRANCÈS

De forma més o menys paral·lela al fenomen hippy, que va tenir com a origen la ciutat californiana de San Francisco, i la Primavera de Praga, a París hi van tenir lloc els anomenats Fets de Maig, quan una multitud d’estudiants de la capital francesa es van rebel·lar contra l’estat francès que presidia el carismàtic i veterà Charles de Gaulle, heroi nacional durant la Segona Guerra Mundial.

La revolta va tenir unes característiques de caire anarquista i comunista, essencialment maoista, que s’enfrontava a conceptes com el capitalisme, el consumisme que comportava, la desigualtat socio-econòmica, la manca de drets i llibertats o la repressió sexual. El moviment, que va rebre el suport d’inetel·lectuals com Jean – Paul Sartre, Simone de Beauvoir o Albert Camus, a poc a poc es va anar incrementant per tota França i va arribar al sector obrer, que amb cert recel, doncs considerava els estudiants com a petitburgesos, es va unir a la insurrecció.

De sobte, el país, especialment quant a la seva capital, es va veure immers en un munt de protestes, manifestacions, vagues, barricades i lluites amb la policia, que, per ordre del gabinet de De Gaulle, va augmentar les càrregues i el grau de violència contra els insurrectes, convertint la situació en un autèntic caos, que fins i tot va portar l’amenaça d’un important enfrontament civil.

Amb la gravetat de la situació, De Gaulle va avançar les eleccions presidencials, tot i que la revolta va anar minvant de forma notòria amb el pas de les setmanes, sobretot pel fet que els obrers, que van aconseguir les millores laborals i salarials que cercaven, aconsellats pels sindicats i el Partit Comunista francès, es van anar retirant i les fàbriques van tornar a obrir les seves portes.  

De Gaulle va arrasar en els comicis avançats, encara que poc més tard va presentar la dimissió al perdre un referèndum menor. El Maig francès es va evaporar totalment i molts dels seus protagonistes, amb el pas del anys, van cometre els mateixos errors contra els quals s’havien alçat, però, pel que respecta al pla social, molt menys en els aspectes polític i econòmic, el corrent ha tingut una enorme influència. 

A la foto, una de les moltes manifestacions que hi van haver durant els fets del Maig Francès.