LA GUERRA FREDA

A la finalització de la Segona Guerra Mundial, les dues potències que n’havien sortit del conflicte, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), les dues grans artífexs de la derrota de l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler, van originar els dos bàndols, el capitalista i el comunista respectivament, que durant unes quatre dècades van dirimir l’anomenada Guerra Freda, formada per diferents altercats, conflictes i guerres portades a terme en el Tercer Món, lluny dels estats més desenvolupats.

D’una banda, els EE UU van aconseguir - a part de dominar i controlar l’Amèrica Llatina, doncs, malgrat no poder impedir l’adveniment del comunisme a Cuba, va aconseguir, o almenys minimitzar, la consolidació d’aquesta ideologia en estats com Xile, propiciant el cap d’estat d’Augusto Pinochet a Salvador Allende, o Nicaragua, on va combatre el Sandinisme amb la confecció de la Contra - atraure els països d’Europa Occidental, com, a més del Regne Unit, França, Alemanya Occidental o Itàlia, en què els diners desemborsats mitjançant el Pla Marshall van ser clau per impedir la victòria de partits comunistes en les seves respectives eleccions.

D’altra banda, la URSS va obtenir el suport dels estats d’Europa Oriental, entre ells la part est d’Alemanya, Txecoslovàquia, Hongria o Polònia, però va rebre dos grans cops: el primer, el rebuig de la Xina de Mao Zedong, contrariada per l’abandonament de l’stalinisme per part de Nikita Khrusxov, i el segon, perdre l’òrbita de la Iugoslàvia socialista de Josip Broz Tito.

Arran de la descolonització de moltes regions del tercer Món, en la seva majoria pertanyents als imperis britànic i francès, els EE UU i la URSS van exercir la seva atracció, a pesar que molts d’aquells nous estats, com la Xina o Iugoslàvia, van intentar la creació dels No Alineats, que van organitzar una històrica conferència a la ciutat indonèsia de Bandung, on també van comparèixer, a part dels país amfitrió, països com Egipte o l’Índia.  

Els capítols més importants de la Guerra Freda van ser el Bloqueig de Berlín, el cop d’estat del Xa Reza Palhevi a l’Iran, la Guerra Civil grega, la Guerra de Corea, la Revolució Cubana, la Crisi dels Míssils a l’illa caribenya, la construcció del Mur de Berlín, la Guerra del Vietnam, els diferents enfrontaments entre àrabs i israelians, els diversos conflictes entre l’Índia i el Pakistan, el cop d’estat de Pinochet a Xile, la Revolució Sandinista a Nicaragua o la invasió soviètica a l’Afganistan.

Entre finals de la dècada dels 80 i començaments del decenni dels 90 del segle XX es va donar per finalitzada la Guerra Freda, amb la caiguda del Mur de Berlín, la desaparició del comunisme a Europa i la descomposició d’una arruïnada Unió Soviètica.

A la foto, John Kennedy, president nord-americà, i Nikita Khrusxov, líder soviètic, en una cimera.