LA INVASIÓ SOVIÈTICA A L’AFGANISTAN

L’Afganistan es va convertir durant la part final de la Guerra Freda en una de les peces fonamentals del puzle estratègic mundial, quan, en primer lloc, la Unió Soviètica (URSS) va voler-hi influir i, en segon lloc, directament envair l’estat asiàtic i prendre els comandaments del seu govern.

País musulmà des del segle VII, l’Afganistan era un estat amb uns costums i unes tradicions molt arraigades, però tot va començar a canviar quan un cop d’estat d’ideologia comunista, portat a terme pel Partit Demòcrata del Poble Afganès, va destronar el rei Zahir i va instaurar-hi una república.

El nou govern afganès va signar importants acords polítics i econòmics amb la URSS, tot i que la potència comunista, aleshores comandada per Leonid Brejnev, en un principi va preferir allunyar-se del poder executiu i mantenir-hi certa distància amb les seves decisions. No obstant, la presència de múltiples guerrilles de mujahidins va provocar que l’exèrcit soviètic decidís envair el territori de l’Afganistan.

Va ser llavors quan l’estat asiàtic va convertir-se en el Vietnam particular de la URSS, quan les tropes invasores, amb un armament no massa propici per combatre en un espai molt muntanyós, es van veure una i altra vegada impotents per lluitar contra grups guerrillers mol distants entre sí, però que van decidir unir-se davant un enemic que consideraven comú.

La invasió del país asiàtic va derivar en un autèntic malson per a la URSS, que va desemborsar un munt de rubles per aturar els mujahidins, que eren finançats i armats pel Pakistan, l’Aràbia Saudita i els Estats Units, llavors presidits pel polític republicà, conservador i intervencionista Ronald Reagan. La ruïna econòmica que va caracteritzar els darrers anys l’estat soviètic, va ser en gran mesura motivada pel vesper afganès.

Mikhail Gorbatxov, en plena era de la Perestroika, que va portar profundes reformes polítiques, econòmiques i socials a la ja quasi agonitzant URSS, va decidir, mitjançant els acords signats a Ginebra, retirar-se de l’Afganistan, tot i que, ni molt menys, les hostilitats van cessar a l’estat asiàtic, immers fins els nostres dies en continuats actes violents, conflictes i guerres.

A la foto, tancs soviètics a l’Afganistan.