LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA I LES INSTITUCIONS PER PART DE CATALUNYA

Després del triomf nacional de les tropes de Francisco Franco durant la Guerra Civil, Catalunya va perdre la seva autonomia, va desaparèixer l’Estatut de Núria i van ser prohibits el Parlament i la llengua catalana, que pràcticament va restar com un idioma local i domèstic. A més, l’últim president de la Generalitat durant la Segona República, Lluís Companys, va ser afusellat a Montjuïc.

Més tard de la mort del dictador, va iniciar-se la transició cap a la democràcia, que si bé és cert va tenir, a diferència del que opina una bona part de la classe política espanyola, aspectes bastant negatius, també va tenir factors positius, com per exemple la celeritat en què es van aprovar els diferents estatuts autonòmics, entre ells el de Catalunya signat a Sau, a la comarca d’Osona.

Va ser en aquell període quan Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili, va tornar de França i es va convertir en el màxim mandatari del restaurat òrgan, quan es van reobrir l’auto-govern i el Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona. Aleshores, es va legalitzar la llengua catalana, que es va ensenyar de nou a les escoles, va convertir-se en l'dioma vehicular administratiu i va guanyar presència en els diferents mitjans de comunicació, i es va normalitzar totalment la cultura catalana, tot i que en aquest cas, com ho demostren la literatura, el teatre o la música, van poder sobreviure amb moltes dificultats a la repressió franquista.

Pocs anys més tard, es van portar a terme les primeres eleccions democràtiques que va guanyar inesperadament el convergent Jordi Pujol, que va tenir un mandat de 23 anys, en el qual es va realitzar la Llei de Normalització Lingüística als centres escolars catalans i es van crear els ens de Catalunya Ràdio i de la Televisió de Catalunya, coneguda popularment com a TV3, eines essencials per a la consolidació de la llengua catalana.

A la foto, Tarradellas al balcó de la generalitat.