LA CRISI ECONÒMICA DE 1973

Després de la guerra de Yom Kippur entre àrabs i israelians, que van vèncer de nou aquests últims, però que van estar molt a prop de patir un duríssim revés, els principals països exportadors de petroli, que formaven l’organisme de l’OPEP i en la seva majoria d’ètnia àrab, van decidir un vertiginós augment de preu del cru. 

L’ajut transcendental que alguns estats occidentals havien atorgat a Israel per redreçar el rumb del conflicte de Yom Kippur, amb els Estats Units al capdavant, va ser una de les raons per les quals l’OPEP va prendre una mesura que originaria una de les pitjors crisis econòmiques des del crack borsari de Wall Street l’any 1929, potser la més greu abans de l’esclat de la de l’any 2008.

La pujada dels preus del petroli i els seus derivats, com la gasolina, van provocar una terrible carestia a Europa, de manera molt especial al Regne Unit, motivant altíssims percentatges d’atur, especialment juvenil, i pobresa, fins i tot en una part de la població que havia arribat a importants quotes de benestar. Definitivament, els feliços anys 60 havien quedat enrere. 

Per si la situació no fos prou greu, en aquell marc de profunda crisi a Europa, es van formar o consolidar diferents grups terroristes, en els anomenats anys de plom, com van ser els exemples de la banda ETA al País Basc, l’IRA a Irlanda del Nord, el grup Baader – Meinhof a Alemanya Occidental o les Brigades Roges a Itàlia, que van sumar-se a formacions armades d’ideologia feixista o les diferents màfies que abundaven al sud del país. És cert que les causes de les accions d’aquestes agrupacions eren essencialment polítiques, però sens dubte, en alguns casos, almenys per captar adeptes, la situació econòmica va poder ser bàsica.

La crisi de 1973, que es va prolongar al llarg de tota la dècada, i fins i tot en alguns estats en què hi va arribar amb retard, com a Espanya, més enllà del decenni, va motivar que des d’alguns sectors és qüestionés l’estat del benestar imperant al continent europeu des de la finalització de la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa no va ser estranya, per exemple, la victòria de la conservadora i ultra-liberal Margaret Thatcher en les eleccions britàniques. 

A la foto, la imatge d’una estació de gasolina en el període més dur de la crisi.