LA INDEPENDÈNCIA DE BANGLADESH












Quan l’Índia va aconseguir la seva independència de l’Imperi Britànic, el subcontinent, malgrat la contrarietat i el disgust de Mahatma Gandhi, que seria seguidament assassinat, es va dividir en una part hinduista i una altra de musulmana, mitjançant una porció de terra al nord-oest, el Pakistan, i una altra al nord-est, Bangladesh.

La unitat entre dos focus islàmics tan allunyats geogràficament parlant, tanmateix no va ser gens fàcil, doncs el llavors Pakistan Occidental, a part de controlar i contenir els brots independentistes de l’Oriental, va haver de fer front a vàries guerres de caràcter fronterer contra l’Índia, en una de les problemàtiques més greus de la Guerra Freda, quan tots dos estats van aconseguir la fórmula de la bomba atòmica.

Durant la dècada dels 60 del segle XX, a través de la creació de la Lliga Awami, de caràcter independentista, hi van tenir lloc importants aldarulls entre les dues parts del Pakistan, els quals es van radicalitzar quan, d’una banda, l’associació va guanyar les eleccions del futur Bangladesh, resultats que no van ser acceptats pel poder central, i, d’altra banda, quan el líder nacionalista Mijibum Rahman va ser detingut per les autoritats pakistaneses.

L’any 1971 va esclatar la guerra, circumstància que va aprofitar hàbilment la llavors primera ministra índia, Indira Gandhi, per donar suport als sobiranistes i desgastar el seu històric contrincant. L’ajut per part del poderós exèrcit indi va ser clau perquè es proclamés Bangladesh com a nou estat independent, amb capital a la intensa i populosa ciutat de Dacca.

La història de Bangladesh, a qui l’exbeatle George Harrison va dedicar una cançó i un concert a Nova York, no ha estat fàcil, amb alguns intents de cops d’estat, problemàtiques de pobresa i treball infantil, catàstrofes naturals en forma d’inundacions, i, més recentment, un atemptat de l’Estat Islàmic o l’arribada massiva de refugiats rohingyes que fugen de la veïna Myanmar. 

A la foto, una manifestació que celebra la independència de Bangladesh.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

Imagen
El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).   Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plen...
Leer más

EL GRAN SALT ENDAVANT

Imagen
Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant. El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer. Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala ...
Leer más

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA

Imagen
Des del segle XIX, hi havien tingut lloc importants moviments independentistes al subcontinent indi, que al cap d’uns anys va comptar amb la figura emblemàtica, simbòlica i carismàtica de Mahatma Gandhi. No obstant, l’Índia era la joia de la corona de l’Imperi Britànic i aquest no estava disposat a perdre una terra tan preuada.   Ja durant el segle XX, Gandhi havia iniciat una campanya no violenta de desobediència als interessos britànics i, per exemple, va organitzar la Marxa de la Sal per negar-se a comprar aquella que pertanyia als colonitzadors, període en què molts habitants del subcontinent van decidir seguir els passos del Mahatma, però l’exèrcit de l’Imperi va reaccionar amb cruentes repressions. L’esclat de la Segona Guerra Mundial, en què la colònia va col·laborar amb la metròpoli, va suposar un parèntesi en la lluita per la sobirania i la independència, però aquesta va començar de nou arran de la finalització del conflicte bèl·lic, sobretot quan e...
Leer más