LA REUNIFICACIÓ ALEMANYA

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, la derrotada Alemanya, així com la seva capital Berlín, van quedar dividides en quatre sectors: el soviètic, el nord-americà, el britànic i el francès. Quan els tres últims es van unir, el país germànic va quedar partit en una part comunista a l’est, comandada per la Unió Soviètica (URSS), i una altra capitalista a l’oest.

Uns anys més tard, sota el lideratge de Nikita Khrusxov, la URSS, per evitar les contínues fugides de ciutadans berlinesos de l’est cap a la part occidental de la ciutat, va prendre la decisió de construir-hi un mur, el qual va romandre-hi gairebé instal·lat tres dècades i es va convertir en un dels inqüestionables símbols de la Guerra Freda.

Després de la Perestroika, les reformes polítiques i econòmiques efectuades pel premier soviètic Mikhail Gorbatxov, que acabaria desembocant en la fi del comunisme a Europa i la caiguda de la URSS, es va derruir el mur i Alemanya, mitjançant el govern del carceller demòcrata-cristià Helmut Kohl, es va reunificar, annexionant la República Federal la part oriental del país, amb el retorn de la capital des de Bonn a Berlín.

La transició de l’estat reunificat, però, no va ser una tasca gens fàcil, doncs, tal com va succeir en altres països de l’est d’Europa, de manera especial a Bulgària i Romania, però també a Polònia o els nous estats sorgits de l’antiga URSS, la transició d’una economia socialista a un altra de mercat va ser força complicada per als habitants de la part oriental alemanya.

Al llarg de les últimes tres dècades, malgrat que la nova Alemanya està plenament consolidada i és el motor econòmic de la Unió Europea, així com també el seu membre més desenvolupat, hi continuen havent desequilibris socio-econòmics entre l’oest i l’est, mentre que en aquest últim han sorgit importants moviments que simpatitzen per partits i associacions d’extrema dreta i neonazis, de caràcter racista i xenòfob.    

A la foto, una instantània de la destrucció espontània del mur.