ELS ATEMPTATS TERRORISTES DE MADRID

L’11 de març de 2004, pocs dies abans de les eleccions generals espanyoles, Madrid va ser víctima del pitjor atemptat terrorista d’arrel jihadista que ha tingut lloc al continent europeu.

Semblava un matí corrent a la capital de l’estat espanyol quan varis artefactes van explotar en diversos trens de rodalies de Madrid, fet que, quan encara es trobaven al record els atacs terroristes de Nova York i Washington que feia exactament dos anys i mig que s’havien produït, va provocar 192 víctimes mortals, causant una autèntica commoció en un país que es trobava al final d’una campanya electoral que teòricament havia de guanyar sense problemes el candidat popular Mariano Rajoy, designat com a successor per José María Aznar, que havia estat president del govern durant els vuit anys anteriors.

En un primer moment, la pràctica totalitat de la societat espanyola va pensar que el tràgic acte terrorista havia estat obra de la banda basca ETA, però aquesta, que sempre acostumava a reivindicar els diversos atemptats que va cometre al llarg de la seva història, va negar-ne l’autoria, mentre anava agafant força la possibilitat d’una procedència de caràcter jihadista, i més concretament del grup al – Quaeda.

Va ser amb el pas de les hores, quan l’acció per part de la banda liderada per Ussama bin Laden era ja un fet diàfan, quan hi va tenir lloc un comportament infame, vergonyós i inexplicable del Partit Popular, potser pel temor que el poble pensés que els atemptats havien tingut lloc pel suport explícit d’Aznar a George Bush Jr., el president nord-americà, en la invasió de l’Iraq, doncs va seguir insistint, paral·lelament a la premsa pròxima, que la causant del desastre havia estat ETA, motivant aquest fet que vàries persones es manifestessin davant la seu del grup polític conservador a Madrid.

Tres dies després de la tragèdia, el Partit Socialista Obrer Espanyol, a qui les enquestes a penes li donaven alguna oportunitat de formar govern, va vèncer les eleccions i José Luis Rodríguez Zapatero va ser investit com a president espanyol.

A la foto, un dels trens sinistrats.