LA CONTRACULTURA HIPPY












A la localitat de San Francisco, al nord de l’estat de Califòrnia, va aparèixer el corrent hippy, contracultura coneguda també com a Flower Power, un dels molts moviments de caràcter social que hi van tenir lloc durant el decenni dels anys 60 del passat segle, quan també van sorgir la lluita dels afroamericans dels Estats Units pels drets civils, el Maig francès o la Primavera de Praga.

El Flower Power va fer acte d’aparició l’any 1966, va tenir el seu període àlgid l’any 1967, l’estiu del qual va ser conegut com el de la pau i l’amor i en què es va organitzar el festival de Monterey, al sud de San Francisco, i es va mantenir en auge fins l’any 1969, quan es va celebrar el multitudinari festival de Woodstock, per entrar clarament en crisi amb l’adveniment de la dècada dels 70.

Després de néixer a San Francisco, la contracultura hippy es va expandir per la totalitat de l’estat de Califòrnia, la resta dels Estats Units, la Gran Bretanya, l’Europa continental, de manera especial en països com Holanda, Suècia o Dinamarca, i fins i tot a l’estat espanyol, en què la dictadura franquista no va impedir que hi sorgissin brots en llocs com Catalunya o l’illa balear de Formentera.

El moviment de les flors, que va ser paral·lel al de l’auge del rock psicodèlic, quan es van posar plenament de moda substàncies al·lucinògenes com l’LSD, va tenir com a principals representants bandes com The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, Jimi Hendrix Experience, The Incredible String Band o The Big Brother & the Holding Company, que tenia a Janis Joplin com a vocalista.

Tot i que el Flower Power va ser un corrent eminentment musical, també va comptar amb una gran influència pel que fa als afers polítics i socials, constituint, per exemple, una de les eines fonamentals per lluitar contra la Guerra de Vietnam, sense oblidar que va contribuir de forma decisiva en aspectes com l’ecologisme, la igualtat social, la solidaritat amb el Tercer Món, el feminisme, la llibertat sexual o, evidentment, el pacifisme.

El músic indi Ravi Shankar al festival de Monterey.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

Imagen
El terrible desastre que va ocasionar la Segona Guerra Mundial, i que no va poder evitar la Societat de Nacions, fundada arran de la finalització de la Primera Gran Guerra i dels Acords de Pau de Versalles, va fer plantejar a diferents estats la creació d’un nou organisme internacional que pogués resoldre les problemàtiques entre països. D’aquesta manera va néixer l’Organització de les Nacions Unides (ONU).   Es podria dir que l’ens supranacional, amb seu a Nova York, ha complert només una part de les expectatives, doncs els estats que van protagonitzar el gran conflicte bèl·lic planetari, com Alemanya, França, el Regne Unit o Itàlia, han viscut des de llavors, almenys a la seva terra, un llarg període de pau i, fins i tot, van decidir formar part d’associacions conjuntes, com el Mercat Comú Europeu o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Tanmateix, el que ni molt menys ha aconseguit l’ONU és evitar les conteses en l’anomenat Tercer Món, quan en plen...
Leer más

EL GRAN SALT ENDAVANT

Imagen
Si la Revolució Russa de 1917 havia tingut un protagonisme molt clar del sector obrer, la Revolta Xinesa va comptar amb un marcat accent camperol, però el gran líder de la república Popular, Mao Zedong, va voler convertir la Xina en una potència industrial i ho va intentar realitzar en un temps rècord amb l’anomenat Gran Salt Endavant. El Gran Timoner volia fer de l’estat xinès un referent industrial i havia calculat que en només uns pocs lustres el país podria superar una gran potència del sector com la Gran Bretanya, per la qual cosa es van crear al llarg del territori de la República Popular, després d’una prova pilot a Hunan, diferents comunes agrícoles autosuficients que, a més , havien de produir grans sumes d’acer. Per tant, les famílies camperoles, a més d’haver de dedicar-se a les ja de per sí costoses i esgotadores tasques agrícoles, havien de treballar en petits forns que s’instal·laven al pati de les seves residències per a la producció a gran escala ...
Leer más

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA

Imagen
Des del segle XIX, hi havien tingut lloc importants moviments independentistes al subcontinent indi, que al cap d’uns anys va comptar amb la figura emblemàtica, simbòlica i carismàtica de Mahatma Gandhi. No obstant, l’Índia era la joia de la corona de l’Imperi Britànic i aquest no estava disposat a perdre una terra tan preuada.   Ja durant el segle XX, Gandhi havia iniciat una campanya no violenta de desobediència als interessos britànics i, per exemple, va organitzar la Marxa de la Sal per negar-se a comprar aquella que pertanyia als colonitzadors, període en què molts habitants del subcontinent van decidir seguir els passos del Mahatma, però l’exèrcit de l’Imperi va reaccionar amb cruentes repressions. L’esclat de la Segona Guerra Mundial, en què la colònia va col·laborar amb la metròpoli, va suposar un parèntesi en la lluita per la sobirania i la independència, però aquesta va començar de nou arran de la finalització del conflicte bèl·lic, sobretot quan e...
Leer más