LA GUERRA CIVIL A SÍRIA

Dintre del moviment de les Primaveres Àrabs, que va tenir lloc l’any 2011, diferents grups opositors al règim de Baixar al – Assad van provocar una insurrecció contra el líder del partit BAAS, revolta que va desembocar en una terrible i sagnant guerra civil, encara vigent els nostres dies.

En un principi, tal com havia succeït abans en països com Tunísia i Egipte, el moviment revolucionari, tot i que divers i heterogeni, amb grups laics i altres de religiosos, semblava tenir arrels democràtiques i que encara no havia estat contaminat per sectors més radicals i extremistes, com més tard succeiria.

Amb el pas dels mesos, els rebels van posar contra les cordes el govern d’Assad, sobretot quan van ser capaços de conquistar Alep, la segona ciutat del país, i situar un setge a la capital Damasc. Va ser en aquell moment en què l’ajut exterior, amb els Estats Units al capdavant, hagués pogut desnivellar la balança, tal com va succeir a la Líbia de Muammar al – Gadafi, però en aquest cas, potser per un temor a les reaccions de Rússia i l’Iran, els principals aliats del dirigent sirià, la comunitat occidental va decidir romandre inactiva.

La no bel·ligerància d’occident i els fonamentals suports de la Rússia de Vladímir Putin i l’estat iranià, de branca xiïta com el règim sirià, van servir perquè l’exèrcit d’Assad pogués redreçar clarament la situació, amb l’eliminació del setge de Damasc i la recuperació d’Alep, ciutat històrica que es va veure molt afectada pels atacs terrestres i els bombardejos i que va acabar amb moltes de les seves parts en ruïnes.

Un tercer factor va ser clau per als interessos d’Assad, en aquest cas indirecte, doncs l’aparició de l’Estat Islàmic o Daeix, de caràcter radical, violent i terrorista, causant de diversos atemptats a Europa, com els que van patir Barcelona i Cambrils l’agost de 2017, i el seu establiment a l’Iraq i Síria, en aquest cas amb la localitat de Raqqa com a capital, van fer pensar als Estats Units i els seus aliats que l’opció del partit BAAS era la menys dolenta que podia tenir lloc al país.

Actualment, i amb el Daeix pràcticament eliminat, almenys des del punt de vista territorial, el règim sirià sembla tenir pràcticament guanyada una guerra que ha provocat un munt de víctimes mortals, ferits, desplaçats i refugiats, amuntegats molts d’aquests a Turquia i Grècia i havent provocat una important crisi de valors pel que fa a la Unió Europea. 

A la foto, una ciutat de Síria en ruïnes.