LA MORT DEL CHE

Ernesto Guevara, conegut popularment com el Che, va ser un jove i idealista metge argentí que va conèixer, durant una estància a Mèxic, els germans Fidel i Raúl Castro, que aleshores es trobaven exiliats al país centre-americà arran d’un fracassat primer intent d’enderrocar el dictador cubà Fulgencio Batista.

Amb els Castro i altres guerrillers com Camilo Cienfuegos va preparar minuciosament un pla per acabar amb el règim corrupte i pro-americà de Batista, per la qual cosa, des de l’estat mexicà, es van embarcar al Granma i van arribar a l’illa caribenya, en la qual es van refugiar a Sierra Maestra.

Després del triomf de la revolució, Fidel Castro el va nomenar ministre, en una època en què va dirigir un històric discurs a la seu de l’ONU, a Nova York, però Guevara no es trobava còmode assegut en un despatx i sembla que la seva figura no entusiasmava massa la Unió Soviètica, que es va convertir en una estreta aliada arran que cubans emigrats a Florida, amb l’ajut econòmic i logístic dels Estats Units, intentessin envair Cuba a Bahía de Cochinos, missió que va acabar amb un sonat fracàs.

Per tant, el Che va deixar Cuba i va viatjar a la llunyana Àfrica, concretament al Congo, país on un cop d’estat perpetrat per Mobutu Sese Seko, un aliat del bloc occidental i capitalista durant la Guerra Freda, va acabar amb el règim de  Patrice Lumumba, heroi de la independència davant Bèlgica i un home de característiques ideològiques properes al comunisme.

Després de l’aventura africana, que no va reeixir, Guevara va tornar a l’Amèrica Llatina, concretament a l’estat sud-americà de Bolívia, per intentar realitzar una revolta semblant a la portada a terme a Cuba, però, a diferència del que va succeir a l’illa del Carib, on els camperols es van situar a favor de la revolució, no va tenir-hi lloc cap insurrecció popular i el Che va ser capturat i assassinat, convertint-se des de llavors en un dels grans símbols de la història contemporània.    

A la foto, una imatge d’Ernesto Che Guevara.