LES MASSACRES DE SABRA I XATILA

Als camps de refugiats de Sabra i Xatila, situats en territori libanès, es va viure un dels episodis més tràgics, terribles, sagnants i vergonyosos de l’enfrontament entre l’estat israelià i l’Organització per l’Alliberament de Palestina.

Després de les diferents guerres que van viure àrabs i hebreus, la monarquia jordana, liderada per l’imprevisible rei Hussein, va decidir expulsar del seu país els refugiats palestins, que van traslladar-se al Líban. Aquest fet va portar un important trastorn i força inestabilitat a un dels estats més oberts i moderns del món àrab.

Tradicionalment, al Líban havien conviscut sense problemes massa importants les comunitats cristiana i musulmana, fins el punt que el president de la república pertanyia a la primera i el cap del govern a la segona, però el gran creixement de la població islàmica i el control que els israelians van exercir a la seva part fronterera van portar nombrosos problemes al país mediterrani.

A més a més, s’hi va instal·lar el grup xiïta pro-iranià Hezbolà, les milícies cristianes es van radicalitzar profundament i van assolir una ideologia de caire feixista i la presència de les tropes hebrees es va intensificar per portar a terme una estreta vigilància dels refugiats palestins. Tot plegat, va provocar un autèntic polvorí i va fer estellar al Líban la guerra civil.

En el període més profund de la crisi, les falanges cristianes van atacar de forma cruent i salvatge els camps palestins i van provocar una autèntica matança, fins el punt que hi van morir prop d’un miler de refugiats, tot i que algunes fonts van assegurar que les víctimes havien estat més nombroses. Mentrestant, l’exèrcit israelià, sota la supervisió del militar i polític conservador Ariel Sharon, va mirar cap a una altra banda i no va fer res per evitar la massacre.

L’ONU va condemnar fermament la tragèdia i l’estat jueu va obrir una comissió d’investigació que va condemnar Sharon, que anys més tard va exercir de primer ministre del país.

A la foto, una imatge d’un camp de refugiats durant la tragèdia.