Entradas

LA INSURRECCIÓ POLONESA

Imagen
En una època de distensió entre les dues grans potències de la Guerra Freda, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), encara que l’equilibri s’havia trencat quan aquesta, durant el lideratge de Leonid Breznev, va decidir envair l’Afganistan, a Polònia es va produir una important revolta, encapçalada per l’obrer Lech Walesa, líder del sindicat Solidarnosc. Molts anys abans, Polònia va ser víctima del tractat que van signar el líder alemany Adolf Hitler i el premier soviètic Josip Stalin l’any 1939, per donar via lliure al cap nazi per envair el país i, posteriorment, repartir-lo amb els soviètics, fet que va provocar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Una vegada acabat el conflicte planetari, Polònia va quedar com a satèl·lit de l’esfera soviètica i comunista, una vegada van ser eliminats tots els partits i associacions polítiques que poguessin obstaculitzar el nou ordre de les coses, tot i que el profund catolicisme de l’estat dificultava de gran manera la s...

EL PERÍODE ESQUERRÀ I POPULISTA D’AMÈRICA LLATINA

Imagen
Tot i que, tristament, durant uns anys el subcontinent de l’Amèrica Llatina va ser cèlebre per les seves dictadures d’extrema dreta, com van ser els casos de Xile, l’Argentina, el Brasil, el Paraguai o Nicaragua, bastants anys després de la Revolució Cubana, també hi van tenir lloc insurreccions de l’esquerra radical, com en la mateixa Nicaragua o la veïna el Salvador.   Tanmateix, si bé el govern comunista de Fidel Castro es va mantenir ferm, fins i tot més tard de la caiguda de la Unió Soviètica, la seva gran valedora, el moviment sandinista, després de derrocar la dictadura de la família Somoza, va tenir moltes dificultats pel que fa al règim que va instaurar a Nicaragua Daniel Ortega, molt minat pel grup paramilitar de la Contra, finançat i entrenat pels Estats Units, i va fracassar rotundament en el seu intent d’introduir-se a la veïna el Salvador. No obstant, bastants anys més tard, ja entrat l’actual segle XXI, hi va tenir lloc a l’Amèrica Llatina ...

EL PLA MARSHALL

Imagen
Quan va acabar el desastre de la Segona Guerra Mundial, els estats europeus que més havien patit els seus estralls, com el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia o la Unió Soviètica, van quedar en ruïnes i en la més absoluta misèria. Els Estats Units, pel contrari, que no havia rebut al seu territori la destrucció de la guerra i havia deixat ja enrere els efectes de la crisi produïts pel crack de la borsa novaiorquesa de Wall Street, es trobava en una important bonança econòmica, però comptava amb el problema que la seva elevada producció no trobés cap sortida. Sense ànim de voler desmerèixer cap raó de caire solidari, segurament l’estat nord-americà, llavors regit per l’administració del president demòcrata Harry Truman, va observar la necessitat de pal·liar la crisi dels països europeus per poder introduir els seus excedents industrials, per la qual cosa es van atorgar importants i elevats crèdits que van portar el nom del seu impulsor, el llavors secretari d...

EL COP D’ESTAT A L’IRAN

Imagen
Poc després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, i en plena paranoia a Occident davant el perill comunista que liderava la Unió Soviètica, va ser proclamat nou president de l’Iran Mohamed Mossadeq, un polític caracteritzat per la seva ideologia esquerrana i socialista. Algunes de les primeres mesures que va prendre Mossadeq, arran de la seva arribada al poder, van ser la de practicar una reforma agrària i nacionalitzar vàries empreses estrangeres instal·lades al país, sent un cas força especial la de British Pretoleum (BP), que comptava amb el monopoli de distribuir i exportar el cru iranià. Evidentment, el govern britànic no es va quedar de braços creuats i va cercar recuperar el monopoli del petroli produït a l’estat asiàtic. Si bé és cert que, sota la presidència del demòcrata Harry Truman, els Estats Units no ho van acabar de veure clar, la situació va canviar a l’arribar al poder el republicà i exheroi de la Segona Guerra Mundial Dwight Eisenhower. Du...

LA FUNDACIÓ DE LA CINQUENA REPÚBLICA FRANCESA

Imagen
La Quarta República francesa, sorgida a la finalització de la Segona Guerra Mundial, va passar per enormes dificultats, com la reconstrucció del país després del desastre del conflicte, la pèrdua de la colònia d’Indoxina, el trist episodi de l’enfrontament de Suez o la contesa que va començar a Algèria, quan aquest país del nord d’Àfrica, en què hi habitaven una gran quantitat de ciutadans francesos, va alçar-se per aconseguir la seva independència. En plena crisi de l’estat, quan ja havia perdut la regió del sud-est asiàtic, que va derivar cap a quatre nous estats independents, Cambodja, Laos, Vietnam del nord i Vietnam del Sud, va esclatar el gravíssim problema d’Algèria, en què un grup d’independentistes originaris del país magrebí, associats en el Front d’Alliberament Nacional, van rebel·lar-se contra la metròpoli. A diferència d’altres colònies franceses que per aquell període van aconseguir la seva sobirania, com la citada Indoxina o regions com el Marroc,...

EL BOOM ECONÒMIC DE LA DÈCADA DELS 60 DEL SEGLE XX

Imagen
Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van deixar els països que van patir més els estralls de la contesa, com Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, la Unió Soviètica o el Japó, en una profunda ruïna econòmica i una gran destrucció material, de les quals, els quatre estats d’Europa Occidental en van poder començar a sortir gràcies als efectes del Pla Marshall, uns crèdits atorgats per part dels Estats Units. Ràpidament, els dos grans derrotats del conflicte bèl·lic planetari, Alemanya i el Japó, van aconseguir un creixement espectacular pel que respecta a les seves finances, en el que s’ha denominat com a miracles econòmics dels dos estats, sobretot gràcies a la força que van assolir les seves respectives indústries, sent particularment importants les referents al sector del motor. Per la seva banda, els Estats Units, que no van patir els efectes devastadors de la guerra al seu territori, van viure en tot moment una bonança econòmica espectacular, deix...

L’ORGANITZACIÓ DEL TRACTAT DE L’ATLÀNTIC NORD

Imagen
Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial i de la desaparició del perill nazi de l’Alemanya d’Adolf Hitler, un altre poderós rival va aparèixer a l’horitzó del món occidental i capitalista, que va començar a encapçalar clarament els Estats Units: la Unió Soviètica (URSS) i el comunisme. Era un període convuls al planeta, en un moment en què, quan encara no s’havien esvaït els tremends efectes de la bomba atòmica llançada pels nord-americans a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, la URSS va descobrir la fórmula de la mortífera arma i Mao Zedong va aconseguir la victòria per als comunistes a la Guerra Civil de la Xina. En aquella època d’autèntic terror i gran paranoia a Occident, es va fundar l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), que va tenir com a afiliats països com els Estats Units, el Regne Unit, la República Federal Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, França, encara que Charles de Gaulle va decidir sortir-ne temporalment, ...